dimecres, 19 d’agost del 2015
diumenge, 28 de setembre del 2014
dissabte, 17 de març del 2012
SO O IMATGE
Si Haig de triar entre so o bé la imatge quan es tracta d’un concert, és evident que triaré el so, però que la imatge s’ha de tenir en compte sobretot avui dia, que la majoria de gent es deixa porta més per aquest sentit. Doncs bé, l’Orquestra de Cambra Tarrassa 48, sembla ser que també s’ha decantat per aquesta part però que tinguin en compte, que el fet de tenir cura de la imatge ajuda molt al màrqueting.
Actualment és molt exagerat el concepte que es té del què és art escènic, i s’ha arribat a veritables bodris, d’exageració barroca i sofisticada, però d’això a oblidar-se completament de l’estètica del vestuari i va molta distància.
Personalment crec sense equivocar-me que a categoria d’aquest grup, tant; la interpretació, com tècnicament, es poden permetre porta un vestuari adient al seu estament musical.
Unes faldilles llargues de punt amb jerseis i camisetes... i les sandàlies que per suposat que les descartaria radicalment del tot. I els homes la camissa arremangada i per fora...
Tot depèn del varem i categoria en què es posi el grup, respecto que tinguin gustos senzills, però la seva categoria musical, mareig més cura en la vestimenta.
Algunes vegades et surt en una sala de concert algú molt luxosament vestit, i es posa a interpretar i la seva vàlua no correspon a la vestimenta, en aquest cas és el contrari, massa deixadesa en els vestits, i molta cura en la interpretació musical.
Crec que aquesta Orquestra de Cambra, ha de ser conscients de la seva vàlua, i vestir en conseqüència, el seu director en Quim Termens, condueix un grup amb una conjunció admirable, però sembla ser que no té massa en compte la importància de l’estètica visual i sí la musical que és molt elevada i acurada.
Que no s’enfadi ningú, però algú ho havia de dir per poder afavorir encara més aquest fantàstic grup de Cambra català.
A mi se’n va suggerir una idea i és que fet que tots els musics d’orquestres van negres o blancs, aquest podrien anar d’una color determinat, per exemple fer un dégradé” de liles o morats, o bé ocres... Seria realment trencador i no cal deixar l’estil personal de cadascú, només cal ser original i acurat amb el vestir. “El dégradé” es podria fer per grups de corda o bé el mateixos vestits, però les tonalitats unificades del color escollit.
A part haig de dir que el concert va ser musicalment molt ben interpretat, tant en conjunció, interpretació i tècnica, i que la unitat del grup, és realment admirable, és evident que l’obre tant espectacular com és la: “Serenata en D” de P.L. Tchaikovsky ens va encisa, fins a tenir de repetir, però la “Serenata op25 de A. Foote va ser realment deliciosa, i la: “Serenata per a cordes en m op 20” , de E. Elgar, una delicada i acurada interpretació de les que es fan plaent i grates a les oïdes dels qui adorem la música.
Adela Filbà
7 de març de 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)